miércoles, 1 de agosto de 2012

EL DELTA DE CAPICORB.

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA CASTELLÓN:

Por: JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR… 

"EL DELTA DEL RÍO SAN MIGUEL, PROCESOS GEOLÓGICOS".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL
- La desembocadura del río Cuevas-San Miguel se encuentra en el término municipal de Alcalá de Xivert perteneciente a la provincia de Castellón. Se trata de una zona de humedal protegido para la preservación de la naturaleza, que corresponde con la presencia de un delta semi-sumergido con una extensión de 19,49 hectáreas
©2012juanemiliopradesbel
- La formación de un delta es un proceso lento de avance de sedimentos continentales arrastrados por el río, dicha colmatación se produce al fluir sedimentos a través de las desembocaduras fluviales de los barrancos y ramblas que arrastran materiales hasta el mar, cuando estos aluviones y avenidas llegan al mar, la dinámica marina se encarga de esparcir los sedimentos de cantos rodados, disponiéndolos en forma de punta de flecha, configurando cordones litorales que con el tiempo van aislando y colmatando progresivamente los espacios acuáticos de origen continental y marino. 
Desembocadura del ríoSan Miguel.
 ©2012juanemiliopradesbel
- El río Sant Miguel es un río muy arcaico, diría que es un viejecito de aproximadamente unos 2,5 millones de años de larga existencia y progresión, en nuestros días casi ya sin energías, por la falta de caudal de agua dulce superficial en su cauce, causada por una clara pérdida de pluviosidad por el cambio climático, hasta el cambio de milenio siempre bajaba un hilo de agua ecológico continuo, hoy día seco e inmóvil es incapaz de hacer lo que hizo, y su frente deltaico sumergido pierde terreno, frente al impetuoso embate del mar que causa regresión marina . 
- El curso fluvial del río de Les Coves de Sant Miquel, desde el cambio direccional de su cauce a su paso por la población castellonense de Cuevas de Vinromá, se habre camino encajado en el abanico pleistoceno, lo que hace que sus aportes, que incluyen abundantes gravas gruesas, vayan estas a parar al mar, al llegar en vista del mar, el glacis forma un amplio abanico y forma una remarcada prominencia costera de origen deltaico llamada la punta de Cap i Corb o Delta de Capicorb. 
©2012juanemiliopradesbel
 La desembocadura del río Cuevas-San Miguel, como lugar de ambientes fluviales y litorales asociados, esta incluida en la lista de las zonas húmedas del País Valenciano, incluidas estas en el Catálogo de Zonas Húmedas de la Comunidad Valenciana (CZHCV). Las zonas húmedas valencianas tienen un régimen de protección específico previsto en la Ley 11/1994 de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana.

Imágenes: ©2012juanemiliopradesbel. Textos: ©2012juanemiliopradesbel

GENT , COSTUMS , TRADICIONS , HISTÒRIES , PATRIMONIS I PAISATGES DE TERRES CASTELLONENQUES :
LLOCS D'INTERÈS : 
 EL CURS FLUVIAL DEL RIU COVES-SANT MIQUEL , UN CORREDOR BIOLÒGIC DE LA VALLTORTA A CAPICORB
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
El riu Sant Miquel és un riu autòcton de la província de Castelló, i es de gran importància ecològica com a corredor biològic natural , també anomenat com riu de les Coves, de Sant Miquel o riu Segarra , a nivell local nomenat amb altres lèxics locals ( riu Coves , Rambla de les Coves , riu Sant Miquel , rambleta , rambla del pont, riu de Capicorb ). El llit del curs del riu Coves es manté sec la major part de l'any , molts d'anys ni creix el riu , per esta fase de agostejament sense aigua en moviment, i totalment sec se li denomina també rambla, ja que l'aigua per estes lides càrstiques només circula amb flux fluvial aéri coincidint amb els períodes de màxima pluviositat . Est riu castellonenc baixa des de les muntanyes històriques del Maestrat cap al litoral mediterrani , el seu recorregut té una longitud aproximada d'uns 40 km, la seva conca abasta uns 500 quilòmetres quadrats , naix a la vall de Benafeixines i recull i drena les aigües de les muntanyes de Catí , Albocàsser , Tírig i Coves de Vinromà , on rep el nom de barranc de la Valltorta , a la confluència d'est barranc Valltorta en una cruïlla d'aigües situada a uns 3 km . al nord de la població de Coves de Vinromà, on la Valltorta s'ajunta amb les aigües del riu de drenatge de la vall Sant Mateu-Salzadella , s'engrosseix el cabal amb estes noves aigües i el curs pren el nom de riu Coves o Cuevas , en arribar les aigües a la localitat de Coves de Vinromà, al costat de la balma del miracle s'engrosseix de nou el capdal amb les aigües de la rambla de les Roques o del riu Flaó de Vilanova que aboca les seves aigües al riu Coves , en el lloc, un estret barranc obert pel riu pleistocènic engoleix amb direcció al mar el cabal d'aigües accelerant per una gola de roques oberta a la secció de conglomerats cretàcics . La potència de les aigües del riu Neozoico treballant pausadament des de fa 2,5 milions d'anys han anat obrintse camí en la roca, permeten fluir les aigues cap al mar a través de les seccions materials pertanyents a les escales temporals geològiques fossilitzades del cretaci inferior , cretaci superior , neogen . En entrar en jurisdicció d'Alcalà de Xivert el riu pren el nom de Sant Miquel, fins a la desembocadura al mar Mediterrani en Capicorb, este topònim es deu a la deïtat cristiana que existí en la ribera fluvial d'esta val fluvial , en el seu recorregut el riu va acumulant i drenan les aigües que arrossegen materials cap a la mar, proveniens de múltiples rambles , barrancs i drenatges pluvials menors . A la part final del seu recorregut ( 8 km.) aigües avall és on més es fa ample el riu, per desembocar finalment al mar, sent el més important patrimoni natural de l'àrea cultural diferenciada de Capicorb . El curs que descriu esta via fluvial de drenatge que uneix en una conca els termes municipals de Catí , Albocàsser , Tírig , Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, és un gran corredor biològic per a les espècies vives , sent un patrimoni natural de gran valor ecològic que hem de saber valorar i preservar la seva preuada funció que els humans no fem, i debem pendre conciencia i tenir respete, per afavorir la diversitat biològica i la supervivència de les espècies al llarg de la existencia futura del planeta Terra . ( JEPB/2012 )

 Imágenes: ©2012juanemiliopradesbelTextos: ©2012juanemiliopradesbel












©2012juanemiliopradesbel





©2012juanemiliopradesbel


©2012juanemiliopradesbel







©2012juanemiliopradesbel

No hay comentarios:

Publicar un comentario