LA VIDA EN LAS POSADAS, HOSTALES Y VENTAS ESPAÑOLES EN 1830.

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

Per: JUAN E. PRADES BEL ("Projecte: "ESPIGOLANT CULTURA": Taller de historia, memorias i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

(Temátiques): DATES PER LA HISTÒRIA DE L’ANTIC CAMÍ REIAL DE VALÈNCIA A BARCELONA (ACTUAL CARRETERA NACIONAL C.N.-340):

"LES EXPERIÈNCIES I LES OBSERVACIONS DE L'ESCRIPTOR RICHARD FORD (1796-1858), SOBRE LA SEUA ESTADA I PAS PER POSADES I "VENTES" ESPANYOLES DEL SEGLE XIX, ANYS 1830-1833".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un munt de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).

INTRODUCCIÓ: Este article que redacte esta basat en la vida i els tràfecs de carreters, postillons, diligències, arrieros, buhoners, militars, caminers, zagals, mayorals, correus, i en altres usuaris haguts en l'anar i el vindre sobre els antics vials dels vells camins carreters, l'intenció es denotar una especial atenció en tratar d'aprendre preferenment sobre els serveis d'hostalatge en l'antic Camí Reial de València a Tortosa, coneixer els tipus d'establiments, com funcionaven, tipus de menjars, llits, descans, distribució, ubicació, personatges, en definitiva intentar saber, interpretar o tindre una idea aproximada, de com solia ser i transcórrer el dia a dia dels camins, i els ambients i la conducta i relacións entre clients i venters de les posades i ventes dels segles XVIII i XIX. He publicat diversos articles indicant ubicacions d'algunes ventes i posades antigues dels segles passats, situades al pas del tram de la carretera real o general i igualment passava en les vies secundàries anomenades transversals. L'intent de saber de primera mà, les coses d'ús habituals com transcorrien i passaven en estes cases de hospedería, és el que tracte de divulgar, amb l'intenció de fer-ne eco i sumar i donar vida a les històries, llegendes i mites que corrien al voltant d'estos emblemàtics llocs i paradors, i els altres establiments de hostalatge i de menjars, que eren molt variats i diversos, son les ventes, els ventorros, els ventorrillos, les parades de postes, les posades, fondes, les tavernes, els mesóns, els hostals,...molts d'ells ubicats molt habitualment en llocs apartats i solitaris, construïts enmig de muntanyes i erms, i moltes vegades víctimes, assaltats i robats per bandolers, igual com els assalts a les diligències que trotaven pels camins espanyols també eren molt habituals, de normal estos transports amb passatgers en temps de les faccions carlistes revoltades, portaven homes armats per a la defensa de la diligència i la seua càrrega i pasatgers. El guia i mentor que per la seua experiència conduirà a partir d'ara este relat, serà Richard Ford, escriptor i usuari habitual de les posades i ventes de fa dos-cents anys, la seua prosa literària de les seues vivencies, les va plasmar en un manuscrit de memories, Ford ens abduirà en este viatge literari autobiogràfic dedicat a la vida, obra i tràfecs per les antigues ventes i posades. Richard Ford, és un erudit intel·lectual anglés que va viatjar molt per Espanya entre els anys 1830 i 1833, tenía trenta-quatre anys, quan en la tardor de 1830, es va traslladar a viure temporalment a Espanya, va realitzar el viatge amb la seua dona malalta (motiu del viatge) i els seus fills, es va instal·lar tota la família a Sevilla (Andalucia), perquè el clima era molt favorable per a la recuperació física de la seua esposa. Richard Ford aprén espanyol, i s'interessa per la literatura espanyola, aficionat al Quixot de Cervantes, llig esta obra cada dia en veu alta a la seua família, i s'impregna d'eixi sentit espanyol. El seu recorregut per Espanya l'inicia a l'abril de 1831, amb un bloc de notes i un altre bloc de dibuix. Els viatges els realitza quasi sempre acompanyat del seu criat i un burro i una yegüa cavalleries de montura, i de vegades viatjava de forma popular amb els serveis de les diligencies de viatgers. Durant la seua estada a Espanya, va freqüentar no sols als intel·lectuals espanyols, sinó que va coincidir amb altres viatgers anglesos. Va viatjar per diferents regions d'Espanya, per la costa mediterrània entre València i Catalunya, el va acompanyar la seua dona. El llibre del seu viatge per Espanya, el redactarà a la seua casa de Exeter (Devon, Regne Unit), este manuscrit es va publicar a Londres en l'any 1841, amb el títol “Handbook for travellers in Spain and Readers at Home” traduit al espanyol vindria a dir “Manual per a viatgers a Espanya i lectors a casa”. Ford en el seu trevall dóna compte de les activitats comercials, els principals monuments, apuntant al principi de cada nova ruta les llegües que separen les poblacions i inserits en els textos gravats que il·lustren el que descriu, acompanya i crea textos amb impressions subjectives sobre els llocs i els vilatans que va visitant i coneixent. L'èxit del “Handbook for travellers in Spain and Readers at Home” va ser enorme, sobretot perquè va ensenyar als anglesos a viatjar comparant menys la seua realitat nacional, amb la del país que visiten: Anglaterra és Anglaterra i Espanya és Espanya. Ford va escriure un altre llibre sobre Espanya: “Gatherings from Spain” en espanyol “Trobades d'Espanya”. Richard Ford, va saber transmetre a través dels seus escrits una visió subjectiva del país que va recorrer, aprofundint en les diferències culturals i lingüístiques, i va saber transmetre il·lusió per Espanya. Va ser un dels més fervorosos hispanistes, i com bé va arribar a apuntar Gerald Btenand "Richard Ford no sols coneixia Espanya sinó que transmetia la seua passió per ella".

Richard Ford va morir el 31 d'agost de 1858. Sobre la seua tomba en Heavitree, prop de Exeter, resa el següent epitafi: "Rerum Hispanie Indagator Acerrimus".

EXPOSICIÓ DOCUMENTAL:

“RICHARD FORD: “Things of Spain. The country of unforeseen”, 1841.“TIPOS D'ALBERGS. PASSAR LA NIT EN UNA VENTA ESPANYOLA” DE 1833:

Textos de Richard Ford (1796-1858): "El sopar, que, com entre els antics, és el menjar principal, es rega amb abundants glops de vi del país, begut en un pitxer o en una bota, perquè els gots no abunden. Quan s'acaba, s'encenen els cigars, els toscos seients s'arrimen al foc i es xarra de tot, però amb preferència d'assumptes de lladres i d'amor, dels quals els últims són els menys fantàstics; es donen i es reben bromes, i el riure forma el cor de la conversa, especialment si s'ha menjat i begut bé, per a això és el millor postre. Després, comencen els càntics: es comença a sentir el rasgueo d'una guitarra, perquè mai falta un patillut “Fígaro” que estiga assabentat de l'arribada dels hostes, i acudeix a la reunió per pur amor a l'art i a l'encant d'un cigar; després es congreguen els llauradors d'un i d'un altre sexe, s'inicia el ball, s'obliden les fatigues del dia, una simpàtica alegria s'estén sobre tots i la vetlada es prolonga fins a ben entrada la nit; i com tots han dormit la seua corresponent migdiada, tenen els ulls més oberts que les òbiles, i criden i esvaloten com a condemnats. En vano lluitaran la ploma i el pinzell per pintar l'escena. La cridòria, la pols, la escasetat de tot en estes vendes humils, són emblemes de la simplicitat de la vida espanyola.

Un a un, es va desfent la reunió; la gent millor acomodada es va al pis de dalt; els més pobres, sempre els més nombrosos, preparen el seu llit en el sòl, al costat dels animals, i, com ells, farts i lliures de preocupacions, s'adormen instantàniament, malgrat el soroll i la molèstia que els envolta. Este estrafaig de la mort és més igualatori que la mort mateixa, com diu El Quixot, perquè un honrat traginer espanyol, tombat en una dura saca de palla, dorm més tranquil que l'inquiet cap d'un engalipador que cenyeix corona aliena. “El somni, diu Sancho cobreix a un com una manta”, i una manta, o la seua èmula la capa, constitueix la millor part del guarda-roba d'un espanyol durant el dia, i de la seua roba de llit durant la nit. El sòl és hui, com va ser en temps dels ibers, el llit nacional; fins a la paraula que expressa aquesta comoditat, llit deriva del grec. Per tant, tots s'acomoden en el sòl, i d'aqueixa manera s'escapen de les tres classes d'animalons que es troben junts sempre, com les tres Gràcies, en els climes temperats a l'engròs i en les vendes espanyoles al detall. Els seus coixíns son les alforjes o els albardóns, i dormen amb un somni curt, però profund. Molt abans de començar el dia tot està en moviment, “alcen els llits”, donen menjar als animals, els aparellen, els carreguen i desperten als dormilegues. El tocat del matí és per tot extrem senzill: ni homes ni quadrúpedes empren temps ni sabó en ell: es tiren a coll el seu guarda-roba i deixen a la pluja i al sol la cura i conter de netejar i blanquejar; paguen el seu xicotet compte, es creuen salutacions o protestes (generalment l'últim), segons l'import d'ella, entre el venter i els hostes, i comença un altre dia d'enrenou. El nostre fidel escuder sempre tenia per a un parell d'hores, després d'eixir de la venda, de juraments, invectives i lamentacions sobre la carestia de les posades, la bellaquería dels seus amos en general i de l'última en particular, a pesar que, probablement, del parell de duros pagats per nosaltres alguna part es repartia entre ell i l'honrat venter. Estes escenes de la venda espanyola varien cada dia cada nit, a mesura que un nou grup d'actors fa la seua primera i última presentació davant el viatger. D'una cosa pot este estar segur: que es troba fora d'Anglaterra i de l'any del Senyor en què creia viure. El seu innegable sabor d'antiguitat els dóna un gustillo "borratxo", que és completament desconegut a la Gran Bretanya, on totes les coses estan foses i modernitzades; ací es poden veure i estudiar els costums i els successos tal com van ocórrer, en els mateixos llocs, en temps d'Anníbal i Escipió, segons es col·legeix dels autors clàssics. No podem resistir a fer la comparació d'una d'estes ventes espanyoles amb la posada romana, descoberta a l'entrada de Pompeia, i la seua còpia, la moderna hostatgeria, en el mateix districte de Nàpols. En el Museu Borbònic poden veure's models de la majoria dels utensilis usats ara a Espanya, i l'antiquíssim i oriental estil de cuina també pot ser fàcilment reconegut per les notícies que ens han transmés els llibres de cuina de l'antiguitat. El mateix pot dir-se dels tamborins, castanyoles, cançons i balls; en una paraula, de tot. I quan es contempla a estos homes aquietats pel somni i estesos com a cadàvers entre els seus animals, en particular els valencians, amb les seues espardenyes i les seues zaragüelles, les seues mantes, les seues cistelles de jonc i les esterilles, no pot deixar de pensar-se que Estrabón degué contemplar als antics ibers exactament amb els mateixos vestits i en la mateixa posició quan ens diu el que ara veiem que és cert.

- Richard Ford (1922): Cosas de España: (el país de lo imprevisto) 1796-1858. Tomos I y II. Grabados: Gustavo Doré. Traducción directa del inglés y prólogo de Enrique de Mesa. Madrid : Jiménez Fraud, año 1922. (Colección abeja ; 5 ; 6).

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

DATES PER LA HISTÒRIA DE L’ANTIC CAMÍ REIAL DE VALÈNCIA A BARCELONA:

LAS EXPERIENCIAS Y OBSERVACIONES DE L'ESCRIPTOR RICHARD FORD SOBRE SU ESTANCIA Y HOSPEDAJE EN LAS VENTAS ESPAÑOLAS DEL SIGLO XIX, EN LOS AÑOS 1830-1833.

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓ: Este articulo esta basado en la vida y los trajines de carreteros, postillones, diligencias, buhoneros, militares, camineros, correos, y otros habidos en ir y venir sobre los antiguos viales de los caminos carreteros. Este artículo esta centrado con especial atención por aprender sobre el servicio de hospedaje en el antiguo Camino Real de Valencia a Tortosa, tipos de establecimientos, como funcionaban, tipos de comidas, camas, descanso, distribución, en definitiva intentar saber interpretar o tener una idea aproximada, del como solía ser y transcurrir el día a día, y los ambientes y el proceder y relación de clientes y venteros de las posadas y ventas de los siglos XVIII y XIX, He publicado diversos artículos indicando citas y ubicaciones de algunas ventas y posadas antiguas de siglos pasados, ubicadas al paso del tramo de carretera real nombrado anteriormente y en vías secundarias llamadas transversales. El intento de saber de primera mano, lo que de habitual acaecía, trascurría y pasaba en estas casas-hospedería, es lo que trato de divulgar para hacer eco y sumar y dar vida a las historias y rienda a los mitos de estos emblemáticos lugares de paradores, hospedaje y comidas, ventas, ventorrillos, postas, posadas, mesones, tabernas y hostales apartados y solitarios, construidos en medio de montes y páramos, y muchas veces víctimas, asaltados y robados por bandoleros, igual como los asaltos a las diligencias que troteaban por los caminos españoles también eran muy habituales, de normal estos transportes con pasajeros en tiempos de facciones carlistas, llevaban hombres armados para la defensa de la diligencia y su carga. El guía y mentor que por su experiencia conducirá a partir de ahora este relato será Richard Ford, su prosa literaria nos abducirá en este viaje dedicado a la vida, obra y trajines en las ventas y posadas. Richard Ford, es un erudito intelectual inglés que viajó mucho por España entre los años 1830 y 1833, tenía treinta y cuatro años, cuando en el otoño de 1830, se trasladó a vivir temporalmente a España, realizó el viaje con su mujer enferma (motivo del viaje) y sus hijos, se instaló con su familia en Sevilla (Andalucía), porque el clima era muy favorable para la recuperación física de su esposa. Richard Ford aprende español, y se interesa por la literatura española, aficionado a El Quijote de Cervantes, lee esta obra cada día en voz alta a su familia. Su recorrido por España lo inicia en abril de 1831 con un bloc de notas y otro de dibujo. Los viajes los realiza casi siempre acompañado de su criado y un burro y una yegua como transporte. Durante su estancia en España frecuentó no sólo a los intelectuales españoles, sino que coincidió con otros viajeros ingleses. Viaja por diferentes regiones de España, por la costa mediterránea entre Valencia y Cataluña, lo hace acompañado su mujer. El libro de su viaje por España, lo redactará en su casa de Exeter, este libro se publicó en Londres en el año 1841 con el título “Handbook for travellers in Spain and Readers at Home” en español “Manual para viajeros en España y lectores en casa”. Da cuenta de las actividades comerciales, los principales monumentos, apuntando al principio de cada nueva ruta las leguas que separan las poblaciones e insertados en los textos grabados que ilustran lo que describe, acompaña y crea textos con impresiones subjetivas sobre los lugares y los lugareños que va visitando y conociendo. El éxito del “Handbook for travellers in Spain and Readers at Home” fue enorme, sobre todo porque enseñó a los ingleses a viajar comparando menos su realidad nacional con la del país que visitan: Inglaterra es Inglaterra y España es España, Ford escribió otro libro sobre España: “Gatherings from Spain” en español “Encuentros de España”. Richard Ford, supo transmitir a través de sus escritos no sólo una visión subjetiva del país que recorre, ahondando en las diferencias culturales y lingüísticas, y supo transmitir ilusión por España. Fue uno de los más fervorosos hispanistas, y como bien llegó a apuntar Gerald Btenand, no sólo conocía España sino que trasmitía su pasión por ella. Richard Ford murió el 31 de agosto de 1858. Sobre su tumba en Heavitree, cerca de Exeter, reza el siguiente epitafio: "Rerum Hispanie Indagator Acerrimus".

RICHARD FORD (1830-1833). COSAS DE ESPAÑA. EL PAÍS DE LO IMPREVISTO. Things of Spain. The country of unforeseen.

“RICHARD FORD”, “ALBERGUES ESPAÑOLES, PASAR LA NOCHE EN UNA VENTA ESPAÑOLA”: La cena, que, como entre los antiguos, es la comida principal, se riega con abundantes tragos de vino del país, bebido en un jarro o en una bota, pues los vasos no abundan. Cuando se termina, se encienden los cigarros, los toscos asientos se acercan al fuego y se charla de todo, pero con preferencia de asuntos de ladrones o de amor, de los que los últimos son los menos fantásticos; se dan y se reciben bromas, y la risa forma el coro de la conversación, especialmente si se ha comido y bebido bien, para lo cual es el mejor postre. Luego comienzan los cánticos: se empieza a oír el rasgueo de una guitarra, pues nunca falta un patilludo Fígaro que esté enterado de la llegada de los huéspedes, y acude a la reunión por puro amor al arte y al encanto de un cigarro; luego se congregan los campesinos de uno y de otro sexo, se inicia el baile, se olvidan las fatigas del día, una simpática alegría se extiende sobre todos y la velada se prolonga hasta bien entrada la noche; y como todos han dormido su correspondiente siesta, tienen los ojos más abiertos que lechuzas, y gritan y alborotan como condenados. En vano lucharán la pluma y el pincel por pintar la escena. La gritería, el polvo, la carencia de todo en estas ventas humildes, son emblemas de la simplicidad de la vida española, que es una broma. Uno a uno se va deshaciendo la reunión; la gente mejor acomodada se va al piso de arriba; los más pobres, siempre los más numerosos, preparan su cama en el suelo, junto a los animales, y, como ellos, hartos y libres de preocupaciones, se duermen instantáneamente, a pesar del ruido y la molestia que les rodea. Este remedo de la muerte es más igualatorio que la muerte misma, como dice Don Quijote, porque un honrado arriero español, tumbado en una dura saca de paja, duerme más tranquilo que la inquieta cabeza de un embaucador que ciñe corona ajena. “El sueño, dice Sancho cubre a uno como una manta”, y una manta, o su émula la capa, constituye la mejor parte del guardarropa de un español durante el día, y de su ropa de cama durante la noche. El suelo es hoy, como fue en tiempo de los iberos, la cama nacional; hasta la palabra que expresa esta comodidad, cama deriva del griego. Por lo tanto, todos se acomodan en el suelo, y de ese modo se escapan de las tres clases de animalitos que se encuentran juntos siempre, como las tres Gracias, en los climas templados al por mayor y en las ventas españolas al por menor. Su almohada es las alforjas o el albardón, y duermen con un sueño corto, pero profundo. Mucho antes de amanecer todo está en movimiento, “levantan las camas”, dan de comer a los animales, los aparejan, los cargan y despiertan a los dormilones. El tocado de la mañana es por todo extremo sencillo: ni hombres ni cuadrúpedos emplean tiempo ni jabón en él: se echan a cuestas su guardarropa y dejan a la lluvia y al sol el cuidado de limpiar y blanquear; pagan su pequeña cuenta, se cruzan saludos o protestas (generalmente lo último), según el importe de ella, entre el ventero y los huéspedes, y comienza otro día de ajetreo. Nuestro fiel escudero siempre tenía para un par de horas, después de salir de la venta, de juramentos, invectivas y lamentaciones sobre la carestía de las posadas, la bellaquería de sus dueños en general y de la última en particular, a pesar de que, probablemente, del par de duros pagados por nosotros alguna parte se repartiera entre él y el honrado ventero. Estas escenas de la venta española varían cada día cada noche, a medida que un nuevo grupo de actores hace su primera y última presentación ante el viajero. De una cosa puede éste estar seguro: de que se encuentra fuera de Inglaterra y del año del Señor en que creía vivir. Su innegable sabor de antigüedad les da un gustillo a borracha, que es completamente desconocido en la Gran Bretaña, donde todas las cosas están fundidas y modernizadas; aquí se pueden ver y estudiar las costumbres y los sucesos tal como ocurrieron, en los mismos lugares, en tiempos de Aníbal y Escipión, según se colige de los autores clásicos. No podemos resistir a hacer la comparación de una de estas ventas españolas con la posada romana, descubierta a la entrada de Pompeya, y su copia, la moderna hostería, en el mismo distrito de Nápoles. En el Museo Borbónico pueden verse modelos de la mayoría de los utensilios usados ahora en España, y el antiquísimo y oriental estilo de cocina también puede ser fácilmente reconocido por las noticias que nos han transmitido los libros de cocina de la antigüedad. Lo mismo puede decirse de los tamboriles, castañuelas, canciones y bailes; en una palabra, de todo. Y cuando se contempla a estos hombres aquietados por el sueño y extendidos como cadáveres entre sus animales, en particular los valencianos, con sus alpargatas y sus zaragüelles, sus mantas, sus cestas de junco y sus esterillas, no puede menos de pensarse que Estrabón debió contemplar a los antiguos iberos exactamente con los mismos trajes y en la misma posición cuando nos dice lo que ahora vemos que es cierto.

- Richard Ford (1922): Cosas de España: El país de lo imprevisto. Tomos I y II. Grabados: Gustavo Doré. Traducción directa del inglés y prólogo de Enrique de Mesa. Madrid : Jiménez Fraud, año 1922. (Colección abeja ; 5 ; 6).

BIBLIOGRAFIA:

- Juan Villuga, Pedro (1546):"Repertorio de todos los caminos de España: hasta agora nunca visto en el q[ua]l allará q[ua]lquier viaje q[ue] quiera[n] andar muy puechoso pa[ra] todos los caminantes co[m]puesto por Ped[r]o Juan Villuga vale[n]ciano, e impresso en Medina del Campo por Pedro de Castro, a costa de Juan de Espinosa, en el año 1546".

-Gonzalo Menéndez Pidal, 1992: "España en sus caminos", Madrid, Caja de Madrid, 1992.

-Gonzalo Menéndez Pidal, 1951: "Los caminos en la Historia de España", Ediciones de Cultura Hispánica, Madrid.

- Townsend, Joseph (1791): Viaje por España.

- Pedro Rodríguez de Campomanes, Conde (1761): Itinerario de las Carreras de Posta de dentro y fuera del Reyno. De orden de su majestat Carlos III, Imprenta de Antonio Pérez de Soto, Madrid, 1761.

- Cavanilles, Antonio Josef (1795): Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reino de Valencia. En la imprenta real, Madrid, 1795.

- Richard Ford (1922): Gathering from Spain. Cosas de España: (el país de lo imprevisto) 1796-1858. Tomos I y II. Grabados: Gustavo Doré. Traducción directa del inglés y prólogo de Enrique de Mesa. Madrid : Jiménez Fraud, año 1922. (Colección abeja ; 5 ; 6).