GENTS,
COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE
CASTELLÓ:
Per: JUAN E. PRADES BEL , “Cróniques”, “Humanitats”, (Proyecte: “ESPIGOLANT CULTURA": Taller d'història, memòries i patrimonis).
(Sinopsi):
RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…
(Temàtiques):
DADES PER A LA HISTÒRIA DE ALCALÀ DE XIVERT-ALCOSSSEBRE (CASTELLÓ).
(Temàtiques): ELS TRANSPORTS I LES COMUNICACIONS AL LLARG DEL SEGLE S.XIX PER LES CARRETERES I CAMINS REALS D'ESPANYA.
(Temàtiques): DADES PER LA HISTÒRIA DE L’ANTIC CAMÍ REIAL O CARRETERA REIAL DE VALÈNCIA A BARCELONA, (ACTUAL CARRETERA NACIONAL CN-340).
"LES
OBSERVACIONS DE L'ESCRIPTOR JOSEPH TOWNSEND, DE LA SEUA VISITA AL MUNICIPI D'ALCALA DE XIVERT, EN L'ANY 1787".
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Las historias escritas que me acompañan, me ayudan a pensar, a imaginar, a vivir, y a experimentar un mundo de vidas muy diferentes a la mía". J.E.P.B.).
INTRODUCCIÓ:
Este article, està dedicat al pas del prestigiós escriptor i
explorador Joseph Townsend per Alcalà de Xivert en l'any 1787, este il·lustre viatger i investigador va estar un any i mixt (gener de 1786 a juliol de 1787) recorrent diverses regions i parts territorials d’Espanya, en el
tram comprès entre València i Tortosa Townsend va aprofitar el vial de la carretera
del camí reial del litoral entre Castelló i Vinaròs, viatjava en una calesina, acompanyat únicament amb l'amo del
vehicle que li feia també de guia turístic, i assistia en les traduccions a
Townsend, amb les relacions personals amb els veïns i autoritats dels llocs per on passava.
EL VIATGE DE JOSEPH TOWNSEND PEL CAMÍ REIAL DE VALÈNCIA A TORTOSA A TRAVÉS DE MORVEDRE, CASTELLÓ DE LA PLANA, BENICÀSSIM, BENICARLÓ I TORTOSA EN l’ANY 1787:
Joseph Townsend i el seu acompanyant, es van quedar a pernoctar al municipi d’Alcalá de Xivert, el escritor va dedicar unes paraules sobre la seua estança i observacions sobre Alcalá de Xivert, la seua gent i activitats, el seu testimoni va quedar plasmat en el memorándum manuscrit del viatge, del qual, una part expose en el següent text:
EXPOSICIÓ
DOCUMENTAL: EL TRAM DEL VIATGE DE JOSEPH TOWNSEND ENTRE CASTELLÓ DE LA PLANA I ALCALÁ DE XIVERT, EN L'ANY 1787: Traducció al valencià del text de
Joseph Townsend originalment escrit en anglès i publicat en francés i alemany:
TEXTE EN VALENCIÀ: “El 22 de juny (de 1787) al matí em vaig acomiadar del meu estimat amic Boneli, i vaig continuar el viatge en una calesina, acompanyat únicament pel meu guia, que era també amo del vehicle. A les cinc del matí del 23 de juny eixim de Castelló de la Plana, i després de descendir fins a un pla ens vam anar aproximant a les muntanyes i a la mar, fins a arribar a les Cases de Benicàssim, on ens parem uns minuts per a admirar una elegant església que allí va fer construir el meu savi amic don Francisco Bayer, amb objecte, segons crec, que albergue la seua sepultura. Des de Benicàssim vam ascendir entre les muntanyes, en les quals vaig trobar romer, timó, lavanda, margallons, Junípers, garroferes i gran quantitat de la bella “Nerium oleander”. Va atraure particularment la meua atenció el àloe americà, que creixia a les valls i havia florit a tot arreu, elevant les seues altes piràmides de floretes fins a una altura de més de vint peus. Vam veure a curta distància, a la nostra dreta, el poble d'Oropesa, amb el seu castell ocupant la part més alta d'una punxeguda penya. En ell, hi ha, un alcaide al comandament d'una guarnició i defensada per dos canons d’artilleria, que tenen la missió de protegir el territori enfront de les incursions dels algerians. Per davall d’esta fortificació s'estén una plana coberta per tot arreu de vinyes i cereals. Alguns ametlers, figueres i garroferes són testimoniatge del que el país podria donar de sí; però, per desgràcia, l'agricultor no troba estímuls, i tot el pla continua faltat d'un reg que les sénies podrien proporcionar en abundància. A les onze del matí ens refresquem en una venta que pertany als frares del convent de Sant Antoni de València, i les sénies del qual, demostren que es pot obtindre amb bastant facilitat aigua, que en esta zona mai deixa de produir els cultius més rics. Tots els pobles dels voltants pertanyen al bisbe de Tortosa, que reclama i exerceix en ells un domini temporal. El bisbat s’encarrega de nomenar els magistrats, i rep de renda el 3/37 del blat, l'ordi i l'oli que es produeix, a més de 3/40 del vi. A part estes taxes, el llaurador paga també 1137 del seu gra, i 1140 del seu vi al capellà de la parròquia. Alguns productes estan, no obstant això, exempts del pagament d'aquests drets; i així, per exemple, en un poble no cal donar res de la Dacsa o panís que es recull, mentre que en un altre poble semblant la immunitat regeix per als porcs i les garroferes. Les ovelles transhumants d'Aragó troben ací pastures d'hivern, pels quals han de pagar a la parròquia de Cavanes mil huit-cents pesos a l'any, dues-centes setanta lliures, a més d'un suplement pel mal que pogueren fer al blat. Molts pobles han vist com les depredacions dels moros els arruïnaven completament i obligaven els seus habitants a buscar refugi en Cavanes o en altres llocs més fàcilment defensables.
Torreblanca es troba en franca decadència; però Alcalá de Chivert ha rebut als habitants de molts llogarets despoblats, i ara alberga a set-centes famílies. Es diu, que totes dues poblacions estan separades per una llegua; però com tardem més de dues hores a recórrer-la, calcule que aqueixa llegua havia de mesurar almenys set milles. Alcalá pertanyia a l'orde militar de Montesa, i va ser entregada al difunt infant don Luis; però a la seua mort es va retornar a la corona. El beneficiari o tenedor militar de la plaça nomena els magistrats i rep els delmes, els quals no són iguals per a tots, perquè els antics habitants de molts llogarets despoblats que van trobar refugi i protecció allí continuen pagant la mateixa proporció que se'ls exigia abans del seu trasllat. Així, mentre que a alguns se'ls demana un dècim, uns altres han de pagar un huité, un seté o fins i tot tres diecinueveavos. Em va agradar molt l'església parroquial. La seua elegant façana està adornada amb columnes i nombroses imatges, i l'interior, que té tres naus, una gran cúpula i huit més xicotetes, apareix bellament decorat i compta amb pintures molt bones. Els catorze sacerdots, que oficien missa tots els dies en onze altars, estan molt ben pagats. Encara que en les terres comunals pasturen ovelles aragoneses, en el mercat no hi ha carn de carner. Quant a la de vaca, rares vegades es troba. El pa es ben a quatre quarts les onze unces. A les quatre del matí del 24 de juny de 1787 reprenem el viatge,….
LA OPINIÓ DE JOSEPH TOWNSEND DELS ESPANYOLS: Joseph Townsend va manifestar en el seu manuscrit, la seua impresió sobre la manera de ser dels espanyols que va anar coneixent en el seu viatge, que descriu en estes breus paraules: “Van ser moltes les vegades que em vaig veure obligat a admirar la il·limitada generositat dels seus habitants. Si expressara tot el que sent, en rememorar la seua bondat, semblaria adulació; però m'atrevisc a dir que la senzillesa, la sinceritat, la generositat, un elevat sentit de la dignitat, i uns ferms propòsits de l'honor són els trets més prominents i apreciables del caràcter espanyol".
JOSEPH TOWNSEND DE BARCELONA A MADRID: En 1786, Townsend hace a su vez el viaje de Barcelona a Madrid. Sale de Barcelona el 6 de mayo de 1786 y llega a Madrid el día 19; en total, catorce días de viaje, si bien el día doce, a mitad de camino en Zaragoza, no viaja, "es costumbre, en los largos viajes, el dar a las mulas un día de descanso en medio del camino. Felizmente para mí, el que ese día de parada fue en Zaragoza...". El viaje lo hace en un coche de alquiler de cuatro plazas y tirado por siete mulas. Al llegar a Madrid comenta que el número de coches en el Paseo del Prado es importante: "conté 400 coches, con ocasión de ciertas fechas notables; algunas veces necesitan dos horas para recorrer el espacio de una milla".
ADDENDA:
ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE.
(PER JUAN E. PRADES BEL:
EL VIATGE DE JOSEPH TOWNSEND PER ESPANYA ENTRE 1786 I 1787: Joseph Townsend es un prestigiós estudiós humanista i naturalista, te formació académica de mètge, geòleg, teòleg i oficiava de vicari de Pewsey (Wiltshire, el Regne Unit). Al gener de l'any 1786, a l'edat d'uns 47 anys Joseph Townsend va iniciar un viatge de més d'un any per Espanya, on va tindre l'ocasió de conéixer la cort de Carles III i a importants figures de la política espanyola com el comte de Floridablanca i Francisco Cabarrús, i amics personals com el filòleg Francisco Pérez Bayer i Benicassim. Però, també va entrar en contacte amb la gent senzilla del món rural agropecuari, recopilant dades de molt diversa índole: població, produccions, sous, preus, comerç, impostos, costums. En aquest viatge estudia els temes científics que més li interessen a les regions que visita, com la composició dels sòls, la seua geologia i la seua vegetació, el desenvolupament de l'agricultura i la indústria, les institucions dedicades als pobres i la seua protecció sanitària. Joseph Townsend va descriure les condicions en què vivien els espanyols i el despotisme amb què s'executaven les lleis, i també va fer un xicotet resum de les malalties endèmiques del país. Les vivències que va experimentar en aquest viatge es van plasmar en un llibre titulat “A journey through Spain in the years 1786 and 1787; with particular attention to agriculture, manufactures, commerce, population, taxes and revenue of that country”, esta obra va ser repartida en tres volums, que es van publicar en l’any 1791. El llibre va ser publicat en alemany també en 1791, i en idioma francés en 1809, la versió en espanyol no es va publicar fins a finals del segle XX, probablement a causa de les tirants relacions de l'època entre Anglaterra i Espanya, que desaconsellaven la publicació de llibres en els quals es criticara obertament a les administracions espanyoles, va ser en 1988, quan l'editorial Turner va publicar el llibre de Joseph Townsend amb el títol “Viatge per Espanya en l'època de Carles III (1786-1787)”, amb un pròleg de Ian Robertson. Així descriu Townsend als espanyols que va anar coneixent en el seu viatge: “Van ser moltes les vegades que em vaig veure obligat a admirar la il·limitada generositat dels seus habitants. Si expressara tot el que sent, en rememorar la seua bondat, semblaria adulació; però m'atrevisc a dir que la senzillesa, la sinceritat, la generositat, un elevat sentit de la dignitat, i uns ferms propòsits de l'honor són els trets més prominents i apreciables del caràcter espanyol.
L'ORDE
MILITAR DE MONTESA: L'Orde de Santa María de Montesa i Sant
Jordi de Alfama és un orde religiósa i militar fundada pel rei Jaume II d'Aragó
en el segle XIV (1317), Després de negar-se el Papa a atorgar els béns dels
Templers al mateix Jaume II, el rei va proposar al Pontífex la creació d'una
nova ordre militar, de caràcter nacional, dotada amb els béns que Templers i
Hospitalaris posseïen en el Regne de València.
INFANT
DON LUIS: L'infant Lluís de Borbó i Farnesio era fill del rei
d'España Felip V i de la reina Isabel de Farnesio, segona esposa del Monarca.
Va nàixer el dia 25 de juliol de 1727. Poc després de nàixer va ser batejat,
imposant-se-li els noms de Luis, Antonio i Jaime. Va morir a Arenas de San
Pedro (Àvila) el dia 7 d'agost de 1785.
UNA LLEGUA (LEGUA): f. Mida itinerària antiga, que per a les distàncies terrestres equival a poc més de quatre quilòmetres, i per a les marines a 5.555 metres; cast. legua. Aquell és anat pres de açí una legua estar, Llull Felix, pt. v, c. 1. El Voló és luny de Panisars dues llegues, Desclot Cròn. c. 138. Era a sanct Vicent dues llegues de Barcelona, Pere IV, Cròn. 228. Caminen deu legues sens tembre la mort, Proc. olives 2115. No arribar-hi ni de cent llegües, o Quedar cent llegües enrera: romandre molt lluny d'allà on es volia arribar o d'allò que es volia obtenir. Veure o conèixer-se a la llegua una cosa: veure's de molt lluny o amb gran facilitat. Fer llegua per hora (i en mall. dialectal Fer hora per llegua): anar molt de pressa, avançar veloçment, tant en sentit local com immaterial. Mas crech que porà a legua per hora | anar a son pas encara molt bé, Proc. olives 255. Refr.—«Per tot hi ha cent (o set) llegües de mal camí»: vol dir que en totes les coses sol haver-hi moltes dificultats. A Mallorca es completa el refrany dient: «Per tot hi ha set llegos de mal camí i altres tantes de voltera» (o «i una de torta», a Menorca). Var. form.: llegua (No'ns tardam molt per una leuga, Jaume I, Cròn. 25; Que és prop del castell a mija leuga ho poch més, Pere IV, Cròn. 311); llega (En la muntanya de Judà... ha una lega e ha y una iglea, Treps Rom. 82 vo); llego (dialectal baleàric).
UNA MILLA: MILLA f. Mida itinerària que originàriament era de mil passes (1.482 metres) i ara es
distingeix la milla anglesa o terrestre (1.609 metres) i la milla marina (1.853
metres); cast. milla. Hauia de freu de mar entre luiça e la Formentera una mila
[sic], Jaume I, Cròn. 47. Pogra hom hauer anat una miyla de terra, ibid. 242.
Es a deu milles de la dita vila, Pere IV, Cròn. 40. No es foren llunyats pus de
dues petites milles, Decam. i, 59.
DELMES
(DIEZMOS): DELME o DEUME m. ||
1. La desena part de la collita o d'altres productes de la terra, que es pagava
com a tribut a l'Església o al rei i altres senyors; cast. diezmo. Tot lo deume
en axí de les caualeries com de les reals heretats, Repartiment de Mall., fol
45 (segle XIII). G. de Zacosta auie V ainels e V porcels e io pregé-li que me'n
dés delme... e no me'n uolg donar, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). Letres de
clam que B. de Torala uos a feit de nós del deume dels escaris de uiros que'ns
demana, doc. segle XIII (Pujol Docs. 34). Donats foren a clergues censals e
delmes e promeyes ab què visquessen, Llull Doctr. Puer. 81, 3. Per lo ters del
delme que'l bisbe de Maiorcha pren en la capdelia del bisbe de Barcelona, doc.
a. 1285 (Boll. Lul. vii, 59). Com per gran profit del senyor rey e de sos
delmes e comuna utilitat... sia stat determenat... que fos feta vna céquia
noua, doc. a. 1381 (Codi Çagarriga 223). Que'l regne de Mallorques e el regne
de València e lo regne de Múrcia conquerí sens croada e ajuda de la Sgleya, de
que vuy ha tant la Sgleya que fort cosa seria de dir que de cinch regnes altres
hagués tants delmes e premícies com ha d'aquests tres regnes, Muntaner Cròn.,
c. 36. Lo feu del castell de Claramunt ab tots sos delmes e drets, doc. a. 1410
(Alós Inv. 10). Fou ordenat... que de tot quant gonyaria donàs lo delme a la
obra del monestir, Tomic Hist. 66. «Al senyor bisbe d'Urgell li paguem lo terç
del delme» (Andorra). Graner d'es deume: el graner on es guardava la part de
collita destinada a esser lliurada a l'Església o al senyor com a tribut
(Mall.).
||
2. La desena part de qualsevol cosa (Mall.). No passa dia que no rebem cartes,
o gloses... Advertim qu'hem pensat no publicar-ne ni es deume, Ignor. 15. «En
Joan no sap el deume de sa teologia que sap En Jaume» (Mall.). «Jo no tenc el
deume dels diners que tu tens» (Mall.).
TERRES
COMUNALS (COMÚ DELS VEINS): Conjunt de terrenys pertanyents al municipi. Terreny
pertanyent a tots els veïns d'una població (Mall.); cast. alijar, monte
comunal. La propietat dita la Mola qui serveix per comunes dels habitadors de
la dita vila, doc. a. 1684 (Hist. Sóller, i, 775).
BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:
-Joseph Townsend (1791): “A journey through Spain in the year 1786 and 1788”. 1ª edición en 1791.
-Joseph
Townsend: Viaje por España en la época de Carlos III (1786-1787). Traducción de
Javier Portus. Ediciones Turner (2), 1988-
-Viajes
de extranjeros por España y Portugal. Recopilación, traducción y notas. J.
García Mercadal. Volumen 6. Edición Junta de Castilla y León. Conserjeria de
Cultura, 1999.
-Carlos García-Romeral Pérez. Bio-bibliografía de Viajeros por España y Portugal (Siglo XVIII)- Viaje a través de España en los años 1786-87.
-Juan Villuga, Pedro (1546):"Repertorio de todos los caminos de España: hasta agora nunca visto en el q[ua]l allará q[ua]lquier viaje q[ue] quiera[n] andar muy puechoso pa[ra] todos los caminantes co[m]puesto por Ped[r]o Juan Villuga vale[n]ciano, e impresso en Medina del Campo por Pedro de Castro, a costa de Juan de Espinosa, en el año 1546".
-Gonzalo Menéndez Pidal, 1992: "España en sus caminos", Madrid, Caja de Madrid, 1992.
-Gonzalo Menéndez Pidal, 1951: "Los caminos en la Historia de España", Ediciones de Cultura Hispánica, Madrid.
-Townsend, Joseph (1791): Viaje por España.
-Pedro Rodríguez de Campomanes, Conde (1761): Itinerario de las Carreras de Posta de dentro y fuera del Reyno. De orden de su majestat Carlos III, Imprenta de Antonio Pérez de Soto, Madrid, 1761.
-Cavanilles, Antonio Josef (1795): Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reino de Valencia. En la imprenta real, Madrid, 1795.
- Richard
Ford (1922): Gathering from Spain. Cosas de España: (el país de lo imprevisto)
1796-1858. Tomos I y II. Grabados: Gustavo Doré. Traducción directa del inglés
y prólogo de Enrique de Mesa. Madrid : Jiménez Fraud, año 1922.
(Colección
abeja ; 5 ; 6).
ARXIU D'IMATGES:
 |
| Calle del Carrascal, Hostal enfrente a la Estación del Frerrocarril de Alcalá de Xivert. |
 |
| Carretera real a su paso por Torreblanca. |
 |
| Oropesa, la calzada de la carretera real sin asfaltar. |
 |
| Oropesa, la línea de la carretera real sin asfaltar. |
Què significa "escaris de uiros" ? Gràcies.
ResponderEliminar